Inaguració i bendició de nostre nou altar (1999).



El passat dia 12 d'Abril, en plenes festes vicentines, tingué lloc la solemne bendiccio i inauguració del nostre Nou Altar. Va ser un acte que nos plena a tots els components d'esta Associació d'una total satisfacció. Ningú se ho creia. Jo crec que ni el mes optimiste podia pensar que el Altar estava montat. En esta ocasió si que ha funcionat alló tan valencià de "PENSAT I FET".

Anem a fer puix la historia de cóm començà a fragüarse la idea d'este nou Altar.

En acabar les Festes de l'any 1998, tots érem coneixedors de que el Altar que, en tant d'esforç havíem inaugurat l'any 1979, estava molt deteriorat i que anava a ser quasi impossible tornar-lo a colocar. Per eixe motiu, ja en la primera Junta General del passat exercici, el primer i quasi únic punt de l'orde del dia va ser este: que era imprescindible fer un esforç i vore de fer un nou Altar per a les Festes de l'any 1999. Tots començarem a parlar de con arreplegar els diners necessaris, de demanar projectes i pressupostos als artistes, etc. Pero.... Pensava jo. ¿Si som una festa dedicà al Sant mes miraculós... qué projectes tenim que demanar? ¿Perqué no confiar en un milacre?

Uns i atres volien parlar, tots donavem idees i arrivà el torn de paraula a Rafael Mocholi (i ad vull fer un incis: Rafael Mocholi està en l'Associació des de fa no més un parell d'anys) i en eixa amabilitat i sencillessa que el caracterisa es va oferir desinteressadament a fer el projecte; es mirarem uns a atres i tots a una responguerem en una gran ovació. Tots sabem qui es Rafael Mocholi Soto; un artiste genial, un pintor dels més reconeguts en Valencia. Per això els comentaris favorables eren unànims: este home farà algo extraordinari.

Quedarem puix tots citats per a la Junta següent.

Quant arribà eixe dia ja es palpaba que algo gran s'estava cogent perque hi havia més gent que mai, hi havía expectació i molta, molta ilussió. Tots esperavem a Rafael i Rafael arribà. La Junta anava a començar. Rafael no vingué a soles en un projecte, en portava varios i a quín de ells més espectacular.

Pero conforme els anavem passant de mà en mà, casi per unanimitat tots es varem decantar per el mateix, ja que pensavem que era el millor. Per tant, el nostre president, a la vista de dita unanimitat, li demanà al nostre genial artiste el seu comentari, la seua impressió. Rafael, en eixa humiltat que el caracterisa i en el carinyo que posa quant parla prengue la paraula, la veritat es que li notava emocionat i en la passió que ell posa quant parla de algo que li agrada, del seu treball, de la seua obra, va coincidir també en que el projecte que més agradaba a la majoria era posiblement el més complet i començà a desgranar les característiques " com podeu vore jo li donaria ha una alçà de 11 metres per uns sis metres d'ample, la part baixa aniría...." i aixina anava explicant-nos en detall com havía concebut ell la seua obra. I per últim en unes paraules plenes d'emoció i sentiment remarcaba que en la part superior, com si ja ho havera vist, "anirà un mural en tres escenes de la vida del Sant que pense pintar jo i que donaré desinteressadament a l'Associació".

Una ovació unànim i atronadora va esclatar acompanya-da de paraules de felicitació i agraïment de tots els presents cap a este gran artista, gran valencià i gran vicentí.

La veritat siga dita es que era un projecte extraordinari. La primera part del "miracle" ja estava en marcha. Faltava la segón: els diners. Ahí estava el verdader problema, perqué este Altar, com tots comentavem, valdria una millonada.

I començarem a calfarnos el cap; uns dien que era precís demanar un crèdit, atres que es podríen fer rifes, loteries, targetes, en fi, tot eren idees que anaven sorgint i tots, ilussionats, parlant al mateix temps.

Jo, després de lo de Rafael Mocholí pensava....¿Sant Vicent, bonico, que no faràs un atre milacre?

I com en un somni ú deis presents, no recorde qui va ser, llançà la primera pedra: "Président, lo primer que tenim que fer es que cada ú, en la mida de les seues posibilitats i inclús jo diría que per damunt d'elles, i per a colaborar en este extraordinari projecte, aporte a fondo perdut una quantitat de pessetes". La idea no caigué en sac huit i casi tots els presents aportarem una quantitat de manera inmediata. El miracle començava: l'Altar anava avant. Ja n'hi havia diners per a la primera entrega. ¿I la segon? Sant Vicent provirà, va dir el President. De sobte Alberto Martí demanà la paraula, i en veu pausada, en veu d'un home d'empresa, d'un home de mon, anuncia: "Senyors, este sentiment de vicentinisme, este sentiment de valencianisme que ad es respira i que per supost compartisc en tots vosatres m'impulsa al compromis de dir-vos que vaiga a buscar jo les firmes oficials i comercials que facen falta per a financiar el nostre Altar". Sant Vicent, vaig dir per a mi, el milacre esta complet. I ací també l'ovació va ser unànim al igual que les paraules d'agraïment de tots els presents. També els comentaris eren clars, tots sabiem quí era Alberto, un home discret, educat, serio i un valencià de paraula.

L'Altar seguia el seu camí i Alberto continuava en el us de la paraula: "Demà mateix podem anar uns quants components de la Junta en mí i en Rafael Mocholí, per supost, a parlar en un bon amic i millor artiste -Martínez Moyà- que es segur que sabrà fer l'obra de art que nostre amic Rafael ha projectat".

I aixina volguts abonats, volguts veïns del barri de Russafa, comença este gran projecte. L'obra continuà. I eixa obra tenia que donar-se a coneixer.

I aixina va ser; el nostre entusiasta directiu Xavier Catalán, va preparar la presentació en societat de tot el projecte. Va ser un acte digníssim que, coordinat i presentat per el citat Xavier, va contar en la presencia de l'Honorable Clavariesa de les festes Vicentines a la que acompanyava el Primer Tinent d'Alcalde, Alfonso Grau, el Conseller Delegat de la Presidència de Ia Generalitat Valenciana, Sr. Ibañez, el Secretari General de la Junta Central Vicentina, D. Rafael López Die diversos membres de la citada Junta, nostres Reines, Montse i Cristina, Associacions Vicentines, Falles de la Barriada i moltíssima gent de l'Associació, aixina com diversos periodistes de prensa escrita i parlada que feren les preguntes que cregueren convenients, aixina com explicacions del citat projecte i que varen ser contestades per el nostre President, el directiu Xavier Catalán i, per supost, per D.Rafae Mocholí i per el Sr. Martínez Moyà, artiste de l'Altar.

I ja, presentat i donat a conèixer el projecte, arribarem al fet mes important: el dia de la inauguració del nou Altar.

Eixe fet extraordinari es va produïr el DISSABTE DIA 10 DE ABRIL i he de dir que, sincerament, va ser una vesprada grandiosa que mai no serà oblidada per ningú dels que allí estigueren presents.

La plaça presentava un aspecte extraordinari:

Totes les Comissions de Falla de Russafa havien acodit a la nostra invitació; les Falleres Majors, lluint el vistós i meravellós traje de valenciana i els seus presidents, també ab el traje regional, donaven a la plaça una vistositat inigualable.

No cabia un ànima, tot estaba al complet.

Presidint el acte estaven les nostres Regines, María Jesús Bayo Mínguez i María Loras Fandos, junt al nostre President, En Vicent Cerezo i Pascual i el President Infantil Eduard Mossi i Torrent; la Honorable Clavariesa de les Festes Vicentines i els Clavaris del nostre Sant, Ricard Mossi i Ma Angels Torrent.

Junt a tots ells, les autoritats, encapçalades pel Molt Ilustre President de les Corts Valencianes, Hector Villalba, Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Valencia, Alfonso Grau representant a la Alcaldesa, el Conseller Delegat de la Presidència de la Generalitat Valenciana, el President del Consell Valencia de Cultura, D. Santiago Grisolía, Diputats, Regidors, Clavaris Majors i Juntes Directives de totes les Associacions Vicentines, Entitats Culturals de la nostra ciutat, etc.

A les 7 de la vesprada el nostre presentador, en Xavier Catalán, donava començament a l'acte en unes paraules d'agraïment a tota la gent que havia respost a la nostra invitació i anunciava la presencia del nostre Sant per a que fora testic i protagoniste d'esta memorable inauguració.

La image de Sant Vicent Ferrer, als acords de la Marxa Reial, va ser ubicat em mig del nou Altar, en una meravellosa ornacina i acte seguit el Retor de Sant Valer i el Bisbe auxiliar varen procedir a la bendició de l'Altar.

A continuació el nostre President va dirigir unes paraules emocionades a tots els presents i tancaren el acte les intervencions de En Alfonso Grau i Herctor Villalba.

A continuació els chiquets del milacre de la nostra Associació varen estrenar el nou escenari fent la primera representació del milacre titolat "Dos miracles en escena" d'En Xavier Catalán.

Tot seguit les chiquetes i senyoretes del nostre Grup de Ball varen oferir la millor de les seues actuacions per a tancar tan memorable acte.

En acabar tan feliç aconteiximent tingué lloc un sopar de germanor al carrer del nostre Llar.

Josep Cerezo Pascual